En aquest espai parlaré del tracte que té Hamlet amb els enterramorts I i II en el cementiri d'Elsinore que es troba a l’acte V, escena I. En ella es produeixen les conversacions entre els enterrremorts I i II i Hamlet amb l'enterramorts I.

El contexte on es produeixen aquestes converses és el següent: una vegada mort el Rei de Dinamarca, el seu germà Poloni puja al tron i es casa amb la reina Gertrudis. Hamlet, fill de l’antic Rei i Gertrudis, no perdona a la seva mare el fet d’ haver-se casat sense fer dol pel marit recent mort. Més tard, a Hamlet se li apareix l’espectre del seu pare, aquést li explica que en realitat ha mort enverinat pel seu germà Poloni i li demana que aquest crim no quedi sense càstig, però a la vegada també li prega que no faci cap mal a la seva mare.

A partir d’aquestes revalacions, Hamlet, amb l’ajuda del seu amic Horaci i el silenci dels oficials Marcel i Bernat, ordeix un pla per venjar la mort del seu pare. En el transcurs del pla mor Poloni, que és el Lord Camerlenc del rei. Ofèlia, que està enamorada de Hamlet, amb la mort del seu pare i el rebuig del seu estimat, embogeix i es suïcida tirant-se a un llac. Com a conseqüència de la mort del seu pare, Poloni, i la seva germana, Ofèlia, Laertes preten amb l’ajuda del rei Claudi assassinar a Hamlet.

Les converses dels enterramorts i en especial el d'un d'ells amb Hamlet esdevenen en ocasió de l’enterrament d'Ofèlia. Els dos enterramorts discuteixen sobre el dret de donar sepultura cristiana a una persona que s’ha suïcidat; i en Hamlet després de mantenir unes paraules amb el primer enterramorts, que en aquells moments està pegant-li cosses a una calavera, comenta al seu amic Horaci que una vegada morts, tots, tant rics com pobres, ens convertim amb el mateix, és a dir, en pols.

Hamlet és una obra de teatre barroc isabelí de la literatura anglesa del segle XVII. Els dialègs presenten una gran varietat de registres, trencant amb l’ideal clàssic de la unitat d'estil. Shakespeare utilitza en aquesta obra tres tipos de registe: sol·lemne quan la conversa esdevè entre qualsevol dels personatges i el Rei; familiar quan els familiars parlen entre ells; i vulgar quan el diàleg s’estableix entre la pleb.

En aquest fragment , l’autor utilitza a la conversació que mantenen els enterremorts un llenguatge vulgar, i utilitza un llenguatge de tipus formal en boca de Hamlet, així es serveix del llenguatge per contraposar l’educació rebuda els uns i els altres.

Alterna el to tràgic, l’exemple paradigmàtic és la frase d'en Hamlet “ser o no ser : aquest és el problema”, amb el to còmic, les cançons que canta l’enterremorts mentres fa feina, que seria un exemple clar d’aquest altre to.

A més, Shakespeare profunditza en el pensament humà, a través dels plantajaments d'en Hamlet sobre qüestions existencials: la vida i la mort, la venjança o l’amor.

Destaca també la bellesa en l’expressió.

He disfrutat especialment d’aquest fragment, degut principalment a la manera irònica que tenen de expressar-se els personatges, també a que les preguntes que es formulen són més mundanes que les que es fan els altres protagonistes de la història. Així mateix també m’ha agradat la reflexió que es fa Hamlet sobre el destí final de les persones independentment del que haguem sigut o fet en vida. Reflexions que en aquella època podien arribar a ser molt provocadores, més que a la nostra època en què el principi d’igualtat està proclamat a totes les constitucions europees.

Bibliografia:

Shakespeare William, 2001, Hamlet, editorial Vicens Vives, Barcelona.