Voldria comentar la part política en el drama de hamlet segons Federico Trillo-Figuerola, en el llibre “El poder político de Shakespeare, Espasa Calpe, Madrid, 1999. En la pàgina 300, 3.2.2. comenta la relació crim i poder, segons Ferri Hamlet és un criminal foll, però és una bogeria que no provoca deliris impetuosos, és una follia del dubte, és una bogeria intel·lectual ja que Hamlet ve de Universitat de Wittenberg, per tant té moments profunds.

En la pàgina 321,4.3.1. comenta la bogeria d’Hamlet i cita a en Chateaubriand qui comenta de l’obra com “esa tragedia de maniáticos, esa Casa Real de locos, en la que cada personaje es o un loco o un criminal , en la que se suma la locura fingida a la verdadera”Tomo de cita de Salkeld, op.cit.,pág.88)

Duncan Salkeld, Madness and Drama in the Age of Shakespeare, Manchester University Press, Manchester, 1993., comenta que la bogeria d’Hamlet és sobre tot una qüestió política, que el conflicte polític és l’assumpte més important de l’obra, representa les contradiccions de la sobirania renacentista.

Claramunt comenta que l’ús manipulador de malalties imaginàries o de símptomes reials i objectius és molt antic. Hamlet és un amant del teatre, un magnífic actor, creador d’un psicodrama que li serveix de test psicodiagnòstic.