La primera entrada d'aquest bloc la dedicarem expressament a la relació del gran protagonista de l'obra, Hamlet, amb la seva mare, la reina Gertrudis.

Dos personatges característics, que al llarg de la novel·la mantendràn un fil d'unió difícil d'apreciar a primera vista. El respecte i les formes, són per davant de tot una manera de comunicar-se. Tot i així, no serà fins l'acte III a la quarta escena, on podrem fer referència a dos punts claus, que ens deixen entrar a la part més intima de tots dos. Una acció produida a la cambra de la reina, que després d'una sèrie d'esdeveniments i conseqüències acabarà amb la mort de Poloni pel Hamlet al començament de la seva "venjança" personal.

Aquest intercanvi de paraules entre mare i fill transcorr en pràcticament 10 pàgines (de la pàgina 120 a la 130). Les justes, per obrir uns ulls enverinats d'inocència i ignorància. I es que la mort de Hamlet pare fou de tot menys anunciada. Cap dels integrants de la cort (menys el propi Hamlet) haguès imaginat una coartada liderada pel seu oncle Claudi, rei de Dinamarca en aquells moments.

*De fet, a la pàgina 121 hi trobam un bon exemple que pot ser totalment debatible:

Reina:

-Que no saps amb qui parles?

Hamlet:

-No, per la Santa Creu!

- Sou la reina, l'esposa del germà del vostre espòs.

-I tant de bó no ho fóssiu: sou la meva mare.

(William Shakespeare, Hamlet)

*L'oració subratllada fa referència al primer moment en què les paraules reflexen sentiment entre mare i fill. Un "tant de bo" amb doble sentit, per tal de fer-li veure que el rei no és més que l'assassí del seu espòs.

Un altre punt important és que Hamlet en cap moment vol ferir a la seva mare. Potser l'unic defecte que posseeix la reina de Dinamarca és que representa l'infidelitat ja que fou capaç de casar-se amb Claudi per tal de seguir conservant el tron. A més, no dubta en assenyalar que el seu fill és boig, i que tot el que diu no té sentit.

L'exemple clar, al final de la pàgina 127: (*)

Hamlet:

-Doncs mireu cap allà, mireu com s'esvaeix:

el meu pare, vestit com quan vivia!

mireu ara com marxa de la cambra.

Reina:

-No es més que una invenció del teu cervell:

la follia és molt hàbil per crear imatges sense cos.

(William Shakespeare, Hamlet)

(*) Hamlet intenta convèncer a la reina que l'espectre del seu pare és amb ell, i no són imaginacions o conseqüències de la bogeria.

La pregunta que ens feim per concloure aquesta entrada és clara. Sabem que Hamlet té amor per la seva mare, però quin tipus d'amor es veu reflectit? Molts fan referència al complex d'Edip, altres pensen que mai hi va haver sensació d'estima entre Hamlet i Gertrudis. No hi ha dubte de que hi ha misteris sense resoldre...